El rovell de l'ou

Hola amics!!

L'estiu ja s'ha acabat per molts, sobretot els que voltaven per aquí a la costa, la majoria dels quals ja són altre cop a casa. Encara queden turistes, es clar, però la cosa va de baixada. Tot i això, els dies encara són prou llargs, i les nits prou agradables com per no resignar-me a donar per perduts els darrers dies d'aquest estiu tant atípic...

La setmana d'Oftalmologia van ser unes petites vacances enmig d'aquest llarg camí. Vaig fer tot el temari, es clar, però era difícil mantenir la mateixa concentració i el mateix ritme d'estudi que havia tingut les setmanes anteriors. És una de les assignatures menys importants al MIR, i això es nota, i molt.

Les coses van cambiar radicalment el dilluns següent quan m'asseia al matí davant del manual de Neurologia. En una setmana, el mateix temps que havia tingut per fer Oftalmo, per exemple, havia de treballar tot el temari d'aquesta llarga i àmpliament preguntada assignatura. La abrumadora quantitat de semiologia i quadres clínics em va desbordar des de bon matí. No portava ni 20 minuts davant els apunts de 1a volta quan vaig adonar-me que no seria capaç d'enllestir la feina ni molt menys... I aixi va ser.

La setmana va ser de les més dures que recordo des que estic preparant el MIR. No em considero ben preparat en Neurologia, sempre he admès que les classes de la carrera van ser-ho tot menys pràctiques i amenes¨. Era la meva oportunitat per millorar els meus coneixements. En aquesta ocasió, però, el planning preparat per CTO era senzillament inassumible. El primer tema, de semiologia i neuroanatomia, que havia de fer en un matí, em va ocupar un dia sencer. El segon tema, de patologia vascular del SNC, m'havia d'ocupar una tarda, i em va ocupar el segon dia sencer. El tercer dia al matí ja portava un retràs irrecuperable. Entenc però, que vaig guanyar qualitat d'estudi: senzillament no era capaç d'estudiar més ràpidament. He d'admetre que a hores d'ara en sé molt més que quan m'hi vaig posar, però em queden un bon grapat de temes que hauré d'estudiar aprofitant alguna de les setmanes que tindrem menys ocupades...

I aquesta setmana passada, Hematologia. A la primera volta, una lectura ràpida poc interessada i una abrumadora classe em van deixar perplex i temerós de cara a aquesta segona volta. Però tot i ser una assignatura complexa i força abstracta, on sovint diagnostiques un hemograma o un grapat de numeros més que a un pacient, us he de reconèixer que anava equivocat. La setmana ha estat altre cop dura, però crec que l'estudi ha donat els seus fruits. Gràcies als apunts de primera volta, crec haver estat capaç de quedar-me amb 4 idees clares per contestar forces preguntes. La classe d'ahir (diumenge!) a CTO va acabar-ho d'arrodonir. No deix de ser una matèria complexa, es clar, però crec haver-hi treballat com havia de fer-ho i n'estic content.

Content d'haver superat la setmana de Neurologia, de la qual sóc conscient que em queda molta feina per fer, i que m'agradaria recordar-ne molt més del que en recordo, i alhora feliç per saber que he invertit la meva tendència negativista envers la Hemato, aquesta setmana agafem el toro per les banyes amb Digestiu i Cirurgia General, una mega-assignatura que ens ocuparà 2 setmanes, amb un manual del gruix d'un dit que fa por. Espero no perdre'm en pàgines i pàgines de detalls innecessaris, i ser capaç de retenir esquemes útils que després pugui aplicar el dia de l'examen.

I és que cada vegada queda menys perquè arribi el Gener. Llegeixo a un bloc que el dia més probable per l'exàmen sigui el proper dia 24 de gener de 2009, pendent de confirmació. I això em fa recordar que no estudio per capritx, sinó per aplicar els coneixements a un exàmen que m'ha d'obrir les portes al meu futur.

És hora d'anar a estudiar. Crec que el punt neuràlgic de la nostra preparació arriba ara, al llarg d'aquest setembre. Cada cop queden menys assignatures, i cada cop també menys simulacres per fer. És hora de mantenir viva la il·lusió i avivar les ganes de treballar.

Fins aviat!