Hola amics,
Com proven aquests dies emboirats i lleugerament plujosos de mitjans de febrer? Quan ja semblava que ens haviem tret l'hivern de sobre, quan ja florien els ametllers i feia bona temperatura a migdia, de sobte torna a fer fresca! Llàstima que de pluja, ben poca, i la poca que cau ho fa arran de costa, on serveix de ben poc. A veure si la situació millora d'aquí uns dies...
El darrer cap de setmana, com ja us havia avançat, tocava fer Epidemiologia i recollir el flamant MIR 2008 en forma de 4t simulacre a CTO Barcelona. Tot just arribar, allí estava, sobre la taula plegable del segon pis que fa de "secretaria". En aquesta ocasió, de color blanc. Tota una ironía, de la manera que va la lliga.
La classe de Epi, altre cop al pis inferior de la UPF, probablement una de les millors des que estic a CTO. Altre cop us seré sincers, i us admetré que no m'havia pogut llegir res de l'assignatura abans del cap de setmana. Però tot i així, les sensacions van ser molt bones. Es tracta d'una de les assignatures claus de l'examen MIR, una de les més preguntades, 23 per any de mitjana. Déu n'hi dó, quasi un 10% de l'examen! Però això contrasta amb el gruix del manual CTO, un dels més breus dels que tenim. I d'aquí neix el concepte més repetit aquesta setmana: Rentabilitat. Una determinada assignatura és rentable al MIR quan, amb uns pocs conceptes ben clars que es poden estudiar en relativament poc temps, pots respondre un gran nombre de preguntes.
Les 5 hores de classe van ser més una pràctica en grup que una lliçó pròpiament dita. A partir del test de classe, vam anar fent exercicis matemàtics i taules de contingència. Els conceptes són ben pocs, però cal tenir-los molt i molt clars, ja que a les preguntes MIR te'ls giren del dret i del revés, la qual cosa implica un treball de comprensió previ important. Als desgloses, però, la majoria de preguntes són repetitives i, per tant, senzilles; a veure si això em serveix d'empenta als propers simulacres!
Aquesta setmana he pogut llegir-me la matèria i païr les preguntes de desgloses, que s'acumulen a dotzenes en els temes de "assaigs al·leatoris" i "tipus d'estudis". El passat divendres vaig fer, en 4h i 40m, l'examen MIR d'enguany, del qual destacaria 3 coses: Molts casos clínics. No excessivament llarg. Lleugerament més fàcil que els 3 anteriors, però amb un grapat de preguntes força abstractes sobre genètica, farmaco, fisiologia, anatomia i temes diversos a partir de la pregunta 220-230 i fins a les preguntes de reserva. Del resultat, no me'n puc queixar. Però el camí a recórrer és moolt llarg; de ben segur que a partir d'ara els simulacres se'ns complicaràn. Benvinguts siguin: millor topar-se ara amb simulacres difícils, que no arribar confiat al dia de l'examen!
I aquest cap de setmana, Immuno i Genètica, l'altra cara de la moneda. De genètica no en vam fer gens ni mica, la vam deixar per la 2a volta. La Immunologia ens la va donar un senyor (valencià?) d'uns 50 anys, força simpàtic i agradable, amb cara de bona persona. Cal valorar-li l'interès en simplificar i orientar pel MIR un temari inabarcable, a mig camí entre la fisiologia i la biologia molecular, distant de l'enfoc clínic pràctic de la resta de matèries. El manual CTO té el doble de pàgines que el de Epi, mentre que en aquest cas només solen apareixer 4-5 preguntes de mitjana cada any. A més, després de repassar el més preguntat els darrers anys, em vaig quedar amb la sensació que, malgrat pogués estudiar-me tot el manual de l'assignatura, el risc de que em preguntin una cosa nova sobre la qual no en tingui ni punyetera idea és altíssim. Si es desvien 2mm de les preguntes habituals, ens enganxen els dits a tots!
Després de les 5 hores d'Immuno, vam tenir tutoria del simulacre. En aquesta ocasió, va ser força més profitós que en la primera ocasió, no sé si perquè ja era la nostra segona tutoria, o perquè es tractava de l'examen MIR immediatament anterior al nostre. El professor va voler destacar-nos les preguntes impugnades i les incongruències dins el propi exàmen (preguntes que en resolen d'altres, sense anar més lluny). No deix de sorprendre'm la lògica que aplica a l'hora de resoldre preguntes sobre les que, a priori, assegura que sense tenir-ne ni punyetera idea es poden resoldre correctament. El problema és que si aquella que diu que és tant fàcil de resoldre l'has fallada tu, et falta poc per sentir-te malament...
El proper cap de setmana, un altre os important: Endocrinologia. Molt temari, forces preguntes. Una mena d'entrenament pel top three que ens espera aquesta primavera: Cardio, Digestiu i Infeccioses. De més verdes en maduren...
Una abraçada,
