Dues setmanes intenses

Hola, com prova tot?

Aquests darrers dies no he trobat el moment per dedicar a aquest blog; i és que, a part dels problemes tècnics de la connexió a internet, les assignatures que m'han ocupat les darreres dues setmanes han estat veritables ossos. Els dies se m'han fet eterns!

I és que fins fa dues setmanes, les assignatures que havia estudiat havien estat assequibles, rentables, no gaire complicades, amb preguntes raonables i d'una extensió moderada. Però això va canviar el passat dia 4 d'agost. La Ginecologia/Obstetricia em va avisar, des del primer moment, que aquella seria una setmana moolt llarga. Tot i no ser una assignatura que m'entusiasmi gaire, la veritat, no m'esperava que fos tant i tant extensa. El plànning que ens passa l'acadèmia, en el que se'ns proposa un horari diari d'unes 7-8 hores diàries, de dilluns a divendres, amb les hores distribuides entre els diferents apartats segons la seva importància i extensió, va resultar ser, en el meu cas, inassumible. El primer dia, en 3 hores, havia d'enllestir el càncer de mama, el tema més important de l'assignatura, i un dels més preguntats de tot l'exàmen MIR després de l'assaig clínic i la cardiopatia isquèmica. En cauen 3 o 4 preguntes cada any. I jo, al cap de 3 hores, no havia fet ni un terç del tema...

Això, però, no és cap novetat. Al llarg de la carrera, sempre m'ha passat. El meu estudi és força més lent que els dels meus companys, però al fi i al cap sempre m'ha donat molt bons resultats, i vaig decidir-me a no canviar-lo per enfocar l'exàmen MIR. Però aquesta virtud també és un contratemps important quan tens poc temps per preparar una assignatura que és alhora extensa i important. Això es va accentuar dimarts, dimecres i dijous, dies en els quals vaig acumular força tensió, al veure'm incapaç de cobrir tot el temari de forma adequada amb el temps estipulat. Divendres, a les set de la tarda, exhaust després de la primera setmana impossible, m'allunyava del camp de batalla amb 5 temes minoritaris pendents, que potser algun dia podré fullejar...

Dissabte tampoc va ser gaire millor. La majoria dels meus companys i amics havien tingut temps per enllestir el temari, per no dir tots, i, és clar, això no em va fer sentir gaire bé. Si ells havien pogut, perquè jo no? Vaig esforçar en repetir-me una i altra vegada que havia fet el correcte, que havia fet prevaldre la qualitat d'estudi a la velocitat.

Després de la trobada amb els amics, i els inevitables comentaris sobre la setmana, venien les 9 hores de classe de gine i les 2 hores de comentari del simulacre anterior. El comentari del simulacre va ser com sol ser habitualment: entretingut. Vaig treure un bon resultat en aquesta ocasió; tot i així, és increïble adonar-se de la quantitat de punts que hagués pogut rascar de més a més fent raonaments com els que fa el professor, que a primera vista són simples i intuitius, però que després són difícilment reproduïbles.

I finalment la classe de gine, de les més infumables i eternes que recordo des que estic a l'acadèmia. Un autèntic coñazo, si m'accepteu l'acudit dolent. La resident de ginecologia que ens va donar la classe no té, evidentment, cap culpa que l'assignatura sigui tant extensa, ni que les preguntes del MIR sobre ella sovint siguin exòtiques i rebuscades. Però sincerament tampoc va fer cap esforç per fer-nos-ho més lleuger ni per simplificar-nos la matèria. Vam començar el dia pel més "senzill" i amè, la obstetrícia, deixant tota la ginecologia, amb els seus fàrmacs i els seus nombrosos càncers amb els seus respectius TNMs i els seus algoritmes de tractament impossibles pel final del dia, en el que crec que va ser un greu error de planificació de la classe. Vam arribar als temes importants, com el càncer de mama, esgotats i confusos. A més, aleshores és quan te n'adones que aquell TNM que creies que et sabies, no te'l saps tant bé. I et preguntes què en quedarà, de tantes hores d'estudi, el dia del MIR, si ara ja comences a oblidar coses... Vaig procurar parar atenció, pensant perquè estava allí aguantant tantes hores de classe. Però això no va fer que les hores passéssin gaire més depressa...

Aquesta darrera setmana ha tocat estudiar Reumatologia, la assignatura més abstracta i obscura de la medicina, amb malalties curioses de noms impronunciables i manifestacions extravagants; l'assignatura predilecta del Dr. House. Menys preguntada que la gine, però tant o més extensa, el plànning de reumatologia encara era pitjor. Els dos primers dies i mig concentraven els 5 temes més importants de l'assignatura, i temes que havien estat preguntats tant sols 1 o 2 vegades en els darrers 12 anys tenien 2 hores per ells solets el divendres al matí. Així que vaig procurar mentalitzar-me que, en aquesta ocasió, infringiria de forma voluntària l'horari que se'ns proposava, per dedicar més estona a allò que es pregunta més, o que està de moda a l'exàmen, i dedicar 30 minutets als temes que fa anys que no cauen. I així ho vaig fer: l'estudi dels 5 temes més importants em va ocupar quasi 3 dies i mig.

La setmana tampoc va ser fàcil, perquè el temari és dens i complex, amb molts criteris diagnòstics a memoritzar i amb poc espai pel raonament lògic. Les malalties reumatològiques no són deduïbles; cal fer-los una fotografia i recordar-ne els colors més cridaners per no confondre les diferents malalties. Com que anava endarrerit respecte els companys, i temia no poder abarcar-ho tot abans de divendres, aquesta també va ser, per mi, una setmana estressant. Les preguntes dels desgloses, a més, no són gens senzilles, i això no ajuda gaire pujar la moral. Però va arribar divendres, i vaig poder enllestir-la, crec que força decentment.

I aquest dissabte, una altra sessió maratoniana de classes a CTO Barcelona, des de les 9 del mati fins les 21.10h del vespre, amb 7 hores de reumatologia i 4 hores de casos clínics de temàtica variada amb la mateixa professora que ja ens va donar reuma a primera volt. Quina diferència respecte la setmana passada! Tot i ser més espès i quasi tant extens com la gine, les hores no es van fer pas eternes, tot i que sempre costa empènyer les hores quan et passes tot un assolellat dissabte d'agost tancat en una classe, preparant-te per un exàmen que no faràs fins d'aquí sis mesos...

Aquesta setmana la cosa pinta, per sort, força millor. Toca estudiar Oftalmologia, una assignatura molt poc preguntada, amb preguntes sovint reiteratives i senzilles. El mateix plànning recomana concentrar l'estudi en 3 dies i dedicar els altres dos dies a altres tasques. M'hauré de reservar almenys 5 hores per fer el simulacre nº13, si mal no recordo, ja que el cap de setmana que vé l'hem de tenir enllestit per aprofitar-ne la tutoria, que sempre serveix d'alguna cosa. Si tinc temps lliure, de totes maneres, dubto que el dediqui a estudiar, ja que aquestes han estat dues setmanes molt dures i necessito descansar.

I us dic això perquè, després d'oftalmo, vindràn la Neuro i la Hemato, dues assignatures que també són extenses, com la Gine i la Reuma, però en les quals em considero molt menys format i en les que hauré de treballar molt dur per comprendre i memoritzar tot el que cal estudiar. Seràn dues setmanes duríssimes. Espero que, quan acabin, pugui venir aqui a explicar-vos que ha estat dur, que ho he passat malament, però que he pogut empènyer els dies com sigui i que n'he sortit viu. De moment procuraré assaborir aquesta setmana, i vindré diumenge que vé a explicar-vos com afronto d'ànims dues setmanes decissives. Alheshores ja quedarà menys per arribar a port.

Ahir, sortint de Barcelona per la ronda litoral i més tard a l'autopista, a quarts d'onze de la nit, l'eclipsi de lluna damunt del mar. No l'havia sentit anunciar, ja és estrany. Quan arribava a casa després d'haver anat a donar un volt per Reus, cap a la una de la matinada, la lluna ja tornava a ser tota a lloc, il·luminant amb força, entre els núvols alts, la platja de Cambrils, a prop de casa...

Disfruteu de l'estiu, vosaltres que podeu! Fins aviat!