Nocions de bricolatge

Com prova tot?

Aquesta ha estat la setmana del primer fred, els esvorancs i la traumatologia. Vaig fer trauma l'any passat, a 5è de carrera, i per ser-vos sincers, mai m'ha acabat de fer el pes. Per a mi, és excessivament tècnica, i alhora, i encara que pugui semblar obvi, excessivament quirúrgica; una sofisticada combinació de materials, eines i tècniques de cirurgia, que conformen una àmplia especialitat a mig camí entre la física biomecànica i el bricolatge.

La traumatologia no és una assignatura especialment preguntada al MIR, però si que és, almenys de moment, de les més rentables: la gran majoria de les preguntes es corresponen a uns pocs temes, i es poden contestar sense massa dificultat a partir d'una sèrie de coneixements essencials, sovint no gaire més enllà de les generalitats. Això és almenys el que ens diuen a CTO. A l'hora de la veritat ja veurem si serà així de senzill... De moment, us puc dir que aquesta setmana m'havia de llegir un manual de més de 80 pàgines en 5 dies, i, òbviament, no he pogut acabar-lo. M'he centrat sobretot en el tema de fractures, molt extens i força detallista, que cal resumir i simplificar per no morir en l'intent.

I ahir dissabte, una maratoniana classe de 6 hores amb un simpàtic traumatòleg madrileny força empolainat d'uns 30 i pocs anys, orgullós de treballar amb el Dr. Cugat, que va parlar-nos de traumatologia i d'experiències personals i situacions còmiques a parts iguals. Vam riure una mica, i això va ajudar a que aquella llarga tarda de tardor passés un xic menys lentament. Entre anècdota i anècdota, ens va explicar algun consell per preparar el MIR, algunes regles a seguir, maneres d'afrontar el que ens vé al damunt, etc... Curtes frases més profitoses del que a primera vista poden semblar, dites de passada, però que procuro retenir i tenir presents. Res millor que la veu de l'experiència ara que tot just comencem.

I és que ja us vaig explicar que fins ara, a la CTO, molt bons materials i classes amb un enfoc pràctic de cara a l'examen, però nul·la atenció personalitzada, nul diàleg tranquilitzador i orientador amb aquest espantat estudiant de sisè de medicina que vé a l'academia a preparar el MIR i no sap per on començar i no com fer les coses. Es clar que tots tenim maneres diferents d'estudiar i fer les coses, però quatre consells segur que no ens farien cap mal. Ahir tot just vaig rebre un escuet e-mail de la nostra tutora, donant-se a conèixer i poc més.

I aquestes dues properes setmanes, pediatria, l'assignatura preferida per moltes. Ja us explicaré com se'm donen els nens. Fins aviat!

Ginecologia & Co, 2a part

Com va tot?

Quants tombs dóna la vida... Ahir ningú hagués donat un duro per Räikkönen i mira-te'l ara, campió del món, superant, justament, la lluita d'egos de McLaren entre l'asturià amb xolles i el fill de papá espavilat. Tota una lliçó; la avarícia trenca el sac.

Aquesta setmana ha estat una mica complicada, no he pogut escriure al blog ni tampoc dedicar molt temps a la primera volta obstètrica. Amb prou feines vaig anar llegint cinc o sis pàgines al dia... Ahir dissabte ens tocava torn de mati a la CTO... I tant de mati! Haviem de ser a les 9 allà, aixi que haviem de ser a Barcelona al menys mitja hora abans, i tenim una hora i mitja de tren, i m'havia de llevar 1 hora abans per esmorzar, canviar-me, agafar el cotxe i aparacar-lo prop de l'estació... Despertador a les 5.30h d'un dissabte, 15 mesos abans del MIR. Això és força de voluntat, i la resta son tonteries!! Sort que el tren era alli, almenys. I és que avui en dia no pots confiar ni en això...

I un cop allí, 5 hores de classe de la mà d'una resident de gine de Sant Joan de Déu, amb més voluntat que altra cosa, repassant el temari d'obstetrícia entre preguntes abstractes dissenyades per CTO. Preguntes que no han sortit ni sortiran probablement mai a l'exàmen MIR, d'enunciat llarg i resposta sovint dubtosa, que forçosament t'obliga a obrir el llibre per veure de què coi t'estan parlant. Sovint oblido que es tracta precisament d'això... La veritat és que, en aquesta ocasió, el mati se'm va fer més llarg, sobretot per la gana que tenia a les 15h quan sortiem de l'edifici de la Pompeu... I no dinariem fins vora les 16h!

A la tarda, però, ja era una altra cosa. Tombant per Barcelona, encara que només fossin 20 minuts, ara ja amb l'estómac ple i la feina feta, les coses es veuen d'una altra manera. M'agrada Barcelona. Passejar pels seus carrers és una afició que m'agradaria no perdre. Segurament d'aqui uns mesos tingui pressa per arribar a casa i obrir de nou els llibres. Això m'empeny encara més a disfrutar d'aquestes passejades amb poca llum i molta gent per plaça catalunya, la rambla i passeig de gràcia, encara que només sigui camí de l'estació de tren o de metro, o fent un cafè en qualsevol terrassa. Potser, qui sap, d'aqui poc em vegi vivint aqui. Però això ja serà una altra història...

Per cert, que al tornar, vam topar amb la incidència de Renfe a Bellvitge, i el nostre tren va donar un tomb antològic per anar a parar al Vendrell amb retard, i a rebentar de gent. Sort que vaig poder descansar una mica durant el viatge.

Fins aviat!

El primer dissabte

Hola de nou!

Que bé que van aquests caps de setmana llargs per descansar una mica de tot plegat... La setmana passada se'm va fer curta, amb prou feines vaig tenir temps de llegir i subratllar el 25% del temari de Gine&Obs, de 100 pàgines, que es suposa que hem de revisar en 2 setmanes! Així que aquesta setmana vinent promet ser una mica més intensa que l'anterior...

Dissabte començavem les classes a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, de 15 a 17.30 i de 18 a 20.30h. En la mateixa aula que el dia de la presentació, hi havia unes 60 o 70 persones. El professor de ginecologia va resultar ser un noi molt jove, que no aparentava pas ser més gran que nosaltres, resident del Clínic, que pràcticament afònic, es va estranyar que ningú ens hagués dit quins materials haviem de dur a classe per seguir les seves explicacions. La gran majoria de nosaltres duiem el manual i fulls en blanc. Alguns duien els desgloses. D'altres ho duien tot.

Resulta que la seva exposició dels principals temes de la Ginecologia estava estructurada en funció de l'ordre d'aparició de les diferents patologies en el test de 1a volta redactat per CTO de 156 preguntes. Així, pregunta per pregunta, vam anar llegint i donant la nostra opinió, mentre ell desenvolupava els temes amb l'ajuda d'un power point que, d'altra banda, no deia res que no estés al manual. Malgrat el seu discurs era entenedor, propi d'algú que comprèn bé la matèria, i no ens va clavar cap sermó, les 2h i mitja es van fer lentes. Un suspir de descans en el qual vaig engolir 2 donuts (prometo no fer-ho cap dia més), va donar pas a unes altres 2h i mitja que encara es van fer més llargues. Al sortir de l'aula, quan ja era pràcticament fosc, cansament, mal de cap, i certa sensació d'inseguretat. Estaré subratllant prou? Estaré dedicant-li poc temps? Estaran estudiant la resta?

Aquests dubtes, crec, són com el plec de preguntes test oblidades aquest dissabte sobre el meu escriptori: fruit del desconcert propi i legítim del que comença, del que s'inicia en una nova aventura, quan encara no ha rebut ni el consell ni el suport que necessita. Tant de bo això es corregeixi ben aviat.

Ginecologia & Co, 1a part

Dilluns vaig decidir-me a obrir els quaderns de la CTO per primera vegada. Segons el calendari que se'ns ha donat, la ginecologia és la primera assignatura que toca mirar-se. No és ni molt menys una de les meves preferides, però que hi farem...

Tot i tenir present en tot moment les primeres paraules que se'ns van dir l'altre dia respecte al ritme d'estudi de la primera volta ("només heu de llegir i subratllar, res d'estudiar"), el temari dels quadernets impressiona per la seva densitat. Sempre he estat un d'aquells que quan es posen a subratllar acaben amb tota la pàgina de color groc fosforito. A la CTO ho tinc molt magre: o aprenc a discriminar allò que és molt important d'allò que només és important, o acabaré per subratllar-ho pràcticament tot i la primera volta no m'haurà servit de massa. Procuro tenir un paper al costat i anar fent taules, esquemes i llistats, per si això m'ajuda a retenir quelcom, pensant també que em podrà resultar útil més endavant...

Paral·lelament, m'he introduit en el peculiar món dels desgloses, aquesta totxana de fulls blaus, prims com el paper de fumar, que contenen milers de preguntes MIR agrupades per temes i assignatures. La filosofia d'estudi, en aquest cas, és com la del carnet de conduïr: fes preguntes i més preguntes fins que et sàpigues les respostes quasi de memòria.

Tot plegat, encara em fa certa gràcia, però ja no tanta com al primer dia. Com ja he comentat, el redactat, tot i que molt ben organitzat i estructurat, és dens a més no poder, i la simple lectura i subratllat de les frases es fa, a vegades, un pèl llarg. Tinc 100 pàgines de gine & co (gine & obs, de fet) per llegir en 10 dies hàbils, i a hores d'ara ja vaig força endarrerit. El més important? Patologia mamària, sobretot maligna, seguiment de la gestació i anticoncepció.

Poc a poc i bona lletra, tant de bo la lectura relaxada d'ara agilitzi la feixuga segona volta.

Fins ben aviat!

El primer dia: El pes del MIR

Bona nit!

Avui, coincidint amb el primer dia de CTO a Barcelona, dóno el tret de sortida a aquest blog. Procuraré escriure-hi cada 1 o 2 dies, i anar-lo omplint de noticies i enllaços interessants, tinguin o no relació amb la omnipresent medicina que tant ens absorbeix. Paral·lelament, intentaré donar a conèixer el meu blog a internet, cosa gens fàcil, procurant atreure noves visites que puguin participar també en la seva creació.

Avui ha estat un dia de novetats i de presentacions. En una moderna aula de la UPF plena a rebentar on es respirava una mescla de nerviosisme i incertesa, pròpia dels que s'enfronten a quelcom desconegut sense ser-ne massa conscients, algunes cares conegudes i moltes altres de noves. Era una mica més tard de les 13.40h quan començava una breu xerrada, de poc més d'una hora de durada, on se'ns ha explicat breument els diferents materials que tindrem i l'ús que es suposa que n'hem de fer al llarg de les diferents etapes de l'estudi que s'allargarà fins el dia abans de l'examen. He anotat algunes frases i recomanacions en un paper, coses que segur que ens repetiran fins a la sacietat, però que el primer cop que es senten impressionen per la seva aparent trascendència. Una benvinguda fugaç i superficial, en la que m'adono que ningu ens mostrarà un camí més plà ni ens donarà la fórmula màgica perquè tot sigui més fàcil de digerir: serem nosaltres els que haurem de descobrir la manera d'enfrontar-nos a tot plegat.

A la sortida, i després d'una bona estona d'espera, se'ns entrega un horari de les classes d'aquesta primera volta: tots i cadascun dels dissabtes d'aqui fins el juny, o bé al matí o bé a la tarda, amb l'única excepció de setmana santa. Comencem fort! Això realment m'ha sorprès... Jo comptava que almenys el dia 8 de desembre, festiu nacional, ens deixarien tranquils. Però no. Seré a Istambul mentre els meus companys facin classe de Neuro aquell dia. Ja intentaré canviar-m'ho d'alguna manera, si és que hi ha alguna manera.

I, juntament amb el calendari, el temari de l'examen MIR, en forma de desgloses (n'investigaré la traducció exacta al català), autoevaluacions i quaderns de les diferents matèries: dues totxanes de material de 8.5 kg de pes que hem hagut d'arrastrar amb més pena que glòria de tornada a casa.

I un cop a casa, damunt la taula, un bon plec de llibrets nous a estrenar, que avui fan certa gràcia, però que caldrà mastegar, empassar i digerir poc a poc, com el dinar de Nadal, per entendre'ns. El proper cap de setmana, inaugurarem les classes amb Ginecologia i Obstetricia, que no és precisament una de les meves preferides. Per aleshores, tinc la intenció d'haver-me intentat llegir alguna cosa. Demà o dilluns obriré el material per primera vegada, ja veurem com anirà... Tant de bo comencem amb bon peu.

Una abraçada i fins la propera ocasió,