Bones festes i feliç any nou!

Em despedeixo de vosaltres fins l'any vinent. Tornaré a partir del dia 4 de gener de 2008 per seguir-vos explicant les meves aventures en aquest llarg camí cap al MIR que tot just acabo de començar.

Per aquells que tinguin l'exàmen d'aqui 15 dies, de ben segur que aquestes no seràn precisament les millors vacances de Nadal de la seva vida. Tranquils, que segur que ja heu passat la part més difícil, i sobretot molt ànims, que ja li teniu el peu al coll, d'aqui 2 setmanes sereu lliures!

Aprofito per desitjar-vos a tots i totes una molt bona entrada d'any i un feliç 2008. Aprofiteu per descansar, gaudir del temps lliure i agafar forces, que s'acosta un any que costarà d'oblidar. Un any en el que acabarem el rotatori, anirem a Cuba de viatge de final de carrera, farem la festa de la graduació, per fi serem metges i lluitarem per la plaça somiada fent el que de fet ja fa 6 anys que fem: estudiar.

Una abraçada!!

2n simulacre & Urologia

Hola a tots!

Sento haver d'acabar l'any amb una setmana de retard en el meu blog, però no he pogut fer-ho d'altra manera. Ara que sembla que ja he paït els galets, el rostit, els turrons i les neules de xocolata, torno per explicar-vos com ha estat la darrera setmana "laborable" de l'any, ja que, ara mateix, estic de vacances per decisió unilateral...

La setmana va començar amb la impressionant ressaca de l'empatx de neurologia de la setmana anterior. Mentre esdevenia conscient que a classe s'havien dit moltes coses, i que no havia tingut temps de llegir-me ni tant sols un 30% del quadern de CTO corresponent, ja tenia sobre la taula la assignatura següent, urologia. El llibre, en tant que prim i lleuger, augurava una setmana una mica més light que la darrera. Però abans calia enfrontar-se amb el segon simulacre de la història, aquest cop d'un color rosa fluix poc motivador.

Abans de començar, rellotge, boligrafs, aigua, un parell de mandarines, paracetamol i amulets a prop. Una inspiració profunda per agafar ànims, i som-hi. M'hi posava a les 15.30, feia un parell de descansos breus entremig, per menjar alguna cosa i passar les respostes, i acabava a les 20.15h aprox, cansat, però amb ganes de saber com m'havia anat. M'havia deixat unes 15 preguntes menys en blanc, i havia forçat la meva capacitat de deduïr més que en l'anterior exàmen, amb l'esperança de rascar algun punt més. A l'introduïr els resultats, em vaig quedar sorprès del salt que havia fet respecte el 1r simulacre. Salt que, per cert, també han fet tots els meus companys, i si fa no fa en la mateixa mesura, tot i que en alguns casos partint de situacions diferents. Conclusió: per haver fet 4 assignatures i haver-nos-les amb prou feines mig-llegit, prou bé!

De totes maneres, em queda la extranya sensació que, pel simple fet de fer simulacres o fer preguntes MIR, en ocasions s'aprèn més que llegint el temari. Cada cop estic més d'acord que, ara, en 1a volta, el més important és fer les preguntes dels desgloses, allà on hi ha les preguntes MIR d'anys anteriors referents a cadascun dels temes de les diferents assignatures. No us recorda el carnet de conduir, això?

I de la urologia, què us n'he de dir... Doncs que, per primera vegada des que estic a la CTO, he tingut la sensació que preparar una assignatura serà senzill i, el que és més important, rentable. Ens ho va fer un noi jove, que va passar per alt les presentacions, i que ens va resumir la matèria força bé, per ordre d'importància i aportant algunes coses que no figuren al manual, fet que no sempre passa i que fa que tinguis la sensació que anar a classe serveix d'alguna cosa. Vam acabar tot el temari, per primera (i crec que última) vegada, vam fer el descans abans d'hora i tot i així vam marxar a casa més aviat del que estava previst. Mai hagués pensat que diria això, però... Visca la Uro! Quina il·lusió que tenia jo per pujar aviat al tren i ser puntual a Reus per veure el partit... Quina llàstima!

He començat aquest post dient-vos que estic de vacances. Ara mateix si, però us mentiria si no us digués que espero poder posar-me una mica al dia durant aquestes llaargues vacances de nadal i final d'any. Passats els compromisos familiars, me'n vaig a esquiar, o almenys a intentar-ho, i no tornaré fins el dia 4 de gener.

Sprint & Neurologia 2a part

Amb una setmana de retard, torno al blog per explicar-vos com va ser la segona part de les classes de primera volta de neurologia a la CTO. Això va ser el cap de setmana passat, el de la marató de TV3, el de la victòria del Barça a València. En aquella ocasió també serien 6 hores (3+3), però per primera vegada, en un edifici diferent. Dues setmanes abans haviem rebut un mail dient-nos que la classe de neurologia seria a l'edifici que la UPF té annexat a l'estació de França. I així va ser.

Perduts com el primer dia, vam entrar en una mena de sala d'actes de la planta baixa, entrant a mà dreta, just al costat del hall principal. A primera vista semblava que s'estaria prou bé, en aquelles butaques tapissades de color vermell com les dels cinemes. Però escriure 6 hores en una d'aquelles tauletes plegables de plàstic va ser una tortura. Quan portava una hora i mitja ja em feia mal tot! Francament incòmodes, a tota hora millors els bancs de fusta ortopèdics de l'aula de la UPF que haviem tingut fins ara! A més, la calefacció anava a tot drap i estavem tots mig somnolents, sobretot després de dinar; per si fos poc, la pantalla de projecció era petita, quedava lluny, i la pissarra es veia malament. Però un dia és un dia...

La classe va ser, amb diferència, la més dura que portem fins ara. Com que ja haviem fet les generalitats i els ictus, vam abordar temes menys preguntats, però molt diferents entre ells, i les 6 hores se'm van fer eternes, saltant d'un tema a un altre, entre taules de diagnòstics diferencials infumables: un veritable sprint de conceptes i quadres clínics. El professor no va estar tant disposat a la conya ni a l'acudit com el primer dia, però va portar algun video d'algun pacient, cosa que he vist poques vegades des que estudio medicina, i que, a més de distreure'ns breument, també ajuda a centrar-se. Tanta informació en tant poc temps satura a qualsevol, per més interès que s'hi posi. Vaig acabar amb un mal de cap important, bona senyal. He de reconèixer que vaig aprendre menys que el primer dia, però que estic segur que els apunts tard o d'hora em serviran de molt.

M'he descuidat de dir-vos que abans d'entrar, ens van repartir el segon simulacre CTO. N'anem fent un al mes, de moment. Els fem a casa, passem els resultats a un full de paper, que posteriorment ens permet agilitzar la correcció via internet. Just introduits els resultats obtens, al moment, el nombre de preguntes netes (encertades-fallades·0.33); no és fins al cap de dies o setmanes quan saps en quin percentil et trobes, tant dins la teva classe com a nivell estatal.

La pàgina web de l'alumne de CTO és, de moment, molt poc útil. Tenim la majoria de seccions tancades, almenys fins després del 19 de gener, quan els nostres companys d'un any superior faran el MIR. Aleshores, suposadament, tindrem accés a seccions tant anunciades com les tutories dels simulacres, els webcast de les classes, les avaluacions del professorat, els forums de discussió, etc... De moment, la pàgina web només serveix per introduir els simulacres i les autoavaluacions de les assignatures, els resultats comparatius dels quals triguen massa, ja que s'actualitzen moolt lentament. La meva tutora només s'ha posat en contacte amb mi una vegada en quasi 3 mesos. La sensació que tinc fins ara és que anem encaminats, però al fi i al cap, sols. Suposo, i en certa manera espero, que això canvii quan nosaltres passem a ser els protagonistes.

Del partit d'ahir, millor que no en parlem gaire. El Madrid va venir amb els deures fets, molt ben estructurat, amb linies compactes, bones ajudes, jugadors concentrats i letal al contraatac. Els seus centrals van estar molt encertats i casillas va fer un gran partit. El Barça sempre va estar incòmode i nerviós, pressionat, amb molts jugadors poc encertats i massa joc horitzontal. Ens vam acollonir en els seus contraatacs, i ens n'haguessin pogut clavar un parell més. Bojan i iniesta van fer el que van poder, però no es pot jugar 2 contra 11. Ronaldinho, un llaç, i regalat.

Bones festes a tots i totes!!

Fins aviat,

La màgia d'Istambul

Fa uns dies us vaig deixar sols, entre les linies de més avall, llegint les meves aventures amb la CTO i la meva il·lusió per aprendre una mica més de neurologia. Quant ja han passat uns dies des del meu últim post, torno al meu estimat blog per explicar-vos com han estat aquestes petites vacances a Istambul, en el que sens dubte ha estat la primera desconnexió pre-MIR de la meva vida...

Si us he de ser sincer, quan vam comprar els bitllets d'avió i reservar l'hotel, no en teniem ni idea del calendari de CTO. Tot i aixi, vam creure improbable que el dia 8 de desembre, festiu nacional, tinguessim classe a l'academia. Per sorpresa nostra, pocs dies més tard, just al començament del curs de sisè, ens van donar el calendari... I el dia 8 haviem de ser-hi per fer 4 hores de classe, i per si fos poc, de NEURO! Quina mala sort! Però com que les oportunitats són pels valents, unes setmanes més tard, i suposem que per clamor popular, la classe del dia 8 es va suspendre, i les 4 hores de neuro es van recol·locar en altres caps de setmana, convertint les classes de neuro d'abans i després del pont en veritables ossos.

I nosaltres dos, amb ganes d'aventures, ens llevavem el dia 5 de desembre a les 2 del mati per agafar el vol que ens sortia a les 6 cap a Roma i després cap a Istanbul, on vam arribar a les 13h. Ens va rebre un cel ben ennvuolat, amb una mica de pluja i vent, i amb força més fresca que la que m'esperava, i també un grapat de turcs espavilats amb ganes de fotre el pèl als pobres turistes que arriben d'arreu, perduts i amb ganes d'arribar a l'hotel. Amb algun renec, vam aconseguir esquivar-los, i agafar el modern tramvia que ens duria fins a Sultanahmet, centre històric de la ciutat, on teniem el nostre preciós hotelet.

Istambul és una ciutat emblemàtica, estratègicament situada envoltant el bòsfor, just a la sortida del mar negre, amb un encant difícil de transmetre, en part degut al sorprenent encís dels gegants monuments testimonis de la seva història i la calidesa única de la seva gent. Quan forem a Japó ara fa un any vam descobrir que ens agradava tastar cultures diferents a la nostra. Aquella per nosaltres una excel·lent oportunitat de repetir l'experiència.

I així va ser. Evidentment no podiem deixar de veure emblemes com la impressionant església de Santa Sofia, la preciosa mesquita blava, la sorprenent cisterna, l'immens topkapi, l'opulent Dolmabahçe o la majestuosa torre Galata. Però altre cop vam aconseguir sortir-nos del circuit exclusivament turístic i provar engrunes del seu dia a dia, com la seva fantàstica gastronomia, de la que us destacaria, i molt, el börek de formatge (una delícia salada, a mig camí entre la quiche i el pastis, fet de pasa filo replegada com si fos un milfulls amb una textura entre la pasta i la crèpe, cruixent per dalt i amb un farcit deliciós) i el köfte de xai (pilotes de carn trinxada). A més, vam poder tastar autèntics kebabs, el tè i el cafè tradicionals, entre molts altres plats. Vam surcar les aigües del bòsfor fins el seu mateix inici, on vam pujar fins les ruines d'una antiga fortificació bizantina per veure la majestuosa amplada del Mar Negre, per acabar més tard veient la posta de sol davant del Dolmabahçe en el vaixell de tornada a Istambul. També ens vam atrevir a despullar-nos, envoltar-nos amb una tovallola ben fina, i gaudir d'un peculiar i enèrgic massatge tradicional en un bany turc del segle XVI a Çemberlitas.

I com no podia ser d'altra manera, també ens vam deixar portar per la misteriosa atracció de l'immens Gran Bazar, una espècie de mercadillo de tota la vida però a lo bestia. Els venedors poden arribar a ser molt molt pesats, i a mi, que no m'agrada ni tant sols anar a comprar per Reus, em va suposar un gran esforç procurar no perdre els nervis. Pel que fa al regateig, tranquils, que si mai hi aneu descobrireu que és quelcom que us sortirà de dins, ja que la sensació innata de saber que et volen estafar fa meravelles. Amb una mica d'esforç s'aconsegueixen veritables xollos, sobretot en forma de camises i bolsos d'imitació, que a nosaltres ens han mig resolt el sempre complicat tema dels regals de nadal.

Jo de vosaltres aniria al google i m'espavilaria a provar la primera recepta de börek que us caigui a les mans. Deliciós, exquisit. Com viatjar. Com desconnectar. El dolç aroma de la llibertat, del res a fer, de la passejada sense rumb i del cafè quan et dóna la gana.

Fins la propera!

Por & Neurologia 1a part

A mi mai m'ha agradat la neurologia.

Després d'una setmana en la que he acabat el meu rotatori pel servei de Pediatria, he arribat a dues conclusions: en primer lloc, que els nens són encantadors, meravellosos, fascinants, des d'un punt de vista tant mèdic com humà, sobretot com més petits són; i en segon lloc que, malgrat això, no crec que estigui fet per ser pediatre. Per arrodonir la setmana, he estat dos dies k.o. per una gastroenteritis vírica de la que us estalviaré els detalls. Efectes col·laterals de la convivència amb tanta canalla, què hi farem.

Entre les bronquitis, l'exposició del final del rotatori i la meva gastroenteritis, he arraconat novament, i a desgana, els llibres de CTO. I això que aquesta setmana calia fer el cor fort, oblidar la derrota moral que vaig patir en ORL de la setmana anterior, i encarar amb moltes moltes ganes la neurologia, una assignatura d'aquelles que poques vegades entra per osmosi. Avui divendres pràcticament no he tingut temps ni de llegir-me les primeres tres pàgines, i demà m'he de llevar vora les 5 del mati per tenir temps d'esmorzar, agafar el cotxe, recollir parents i amics, i anar fins a Barcelona, perquè la classe ens comença a les 8. Si la força de voluntat dongués punts al MIR... Només de pensar el fred que farà demà a aquelles hores del mati...

I pensant, pensant, m'he posat a pensar en la Neurologia, una de les assignatures que més amors i odis desperta, sovint sense terme mig, que a mi mai m'ha fet el pes i que ara mateix veig com una muntanya que he d'escalar, uns 15 punts que hauré de lluitar de valent... I perquè no m'agrada la neurologia? Doncs no sé perquè, aquesta és la qüestió. Mirant-ho fredament, m'hauria d'agradar i molt. Però potser la clau de la qüestió és que ningú me l'ha fet mai atractiva...

És clar que és feina de cadascú descobrir allò que li agrada, però cal admetre que sóm en molts aspectes, sinó quasi bé en tots, àmpliament influenciables per aquells que ens envolten. Com a estudiant, és fàcil que t'agradin aquelles assignatures que, malgrat complexes, són explicades amb lògica i que, com si fossin rondalles, queden retingudes en la memòria quasi sense voler-ho. Sempre duré molt bon record de la nostra facultat, però sempre em quedarà l'espina clavada de saber que la neurologia ens la van explicar malament, que ens la van dibuixar avorrida, monòtona, gens lògica i poc científica, i sóc conscient que això va influïr molt negativament en la meva afinitat envers aquest camp de la medicina.

Tinc davant una oportunitat única de millorar els meus coneixements en neurologia i intentaré no desaprofitar-la, més enllà de procurar encertar més o menys preguntes MIR. Em podrà faltar temps, destresa o habilitat, però no me'n falten pas ganes. Sé que és una assignatura complexa; només demano una nova oportunitat.

I és que a mi sempre m'ha agradat la neurologia.

Una abraçada,

Els sentits & Otorrino

Bon dia!

Aquesta ha estat la setmana més llarga, i alhora més curta, del que porto de temporada. Entre el rotatori de Pediatria, la guardia a Urgències, les xerrades de la Marató, encàrrecs diversos i companyia, aquesta setmana he batut el meu rècord personal de poca dedicació a la CTO. Sóc conscient (i aixi ho espero) que hi haurà setmanes millors i setmanes pitjors, i que no sempre podré acabar de mirar-me una assignatura abans de les classes... Hauria de poder, però a vegades resulta quasi impossible.

I és que, a part que aquesta setmana, com les anteriors, he tinguit poc temps "lliure", el manual d'otorrinoloringologia (la especialidad que cuesta de pronunciar) també hi ha col·laborat. Sense cap mena de dubte és el més espès i pitjor orientat dels que m'he llegit fins ara. Si fins ara us havia comentat que el material de CTO era excel·lent, aquesta n'és una excepció flagrant. El text és llarg, ple de detalls i noms tècnics, i en cap moment s'esforça en resumir o sintetitzar allò que és més important o allò que és més preguntat. El primer capitol del manual, Otologia, concentra quasi 1/3 de tot el llibre, té desenes de punts claus i molt poques taules. S'ha de fer un esforç considerable, doncs, per intentar resumir les diferents patologies i anotar només allò que és clau o, evidentment, allò que ja s'ha preguntat anteriorment. I això demana temps, cosa que jo no he tingut aquesta setmana.

La classe d'ahir, en aquest sentit, no va ser gaire diferent. El professor d'O.R.L., vingut de bons hospitals de Madrid, va fer una explicació molt correcta i centrada, demostrant ser coneixedor de la matèria i, molt probablement, excel·lent metge. He de destacar que ens va incloure videos en la presentació, cosa que encara no haviem vist a la CTO i que va ajudar força en el capítol dels nistagmus en el vertigen; malgrat això, va seguir en la linia del text del que ja us he parlat. Molta matèria, poc sintetitzada, fent poca èmfasi en els diagnòstics diferencials, etc... La prova del que us estic comentant és el 30% d'abstenció aproximada que es va registrar en tornar del descans que sempre fem entremig de les lliçons. O es que feien el Barça?

I és que, ben mirat, la O.R.L. sol tenir 5-6 preguntes al MIR. I som molts els que creiem que amb un bon coneixement de les quatre proves exploratòries bàsiques, les otitis i les seves complicacions, els càncers de laringe i poca cosa més, aquesta assignatura quedaria prou ben resolta. Es clar que cal ser més exhaustius en la primera volta, o almenys intentar-ho, però no fins al punt de saturar la capacitat d'atenció, no trobeu?

Queda doncs al calaix encara buit de matèries per seguir madurant. No sé quan, però, tindré ocasió de seguri-la mirant, perquè ara vé la Neuro, que segur que també ens dóna guerra. Malgrat l'experiència amb la O.R.L., estic content de veure que no m'he desanimat gaire. Cada cop sóc més conscient que aquesta és una carrera de fons, i no un sprint fins al dissabte. La paciència és la mare dels ous. Cuideu-vos!

276 llunes plenes & Derma

Com us prova el fred?

Ha vingut massa de cop enguany, no trobeu? Fins fa dos dies s'estava bé amb màniga de camisa al carrer, i de sobte, fot un fred que pela. Fins i tot ha arribat a glaçar algunes nits aqui, arràn de costa. El canvi d'hora també hi ha ajudat, es clar. Ara es fa fosc a quarts de sis de la tarda, després de dinar amb prou feines tinc temps de pujar a l'habitació i mirar per la finestra, que el sol ja és a prop de l'horitzó. Amb el que m'agrada a mi poder anar a córrer a quarts de nou del vespre en un dia qualsevol de juliol...

I amb el fred, he complert anys. En concret 23, el passat dia 17 de novembre. Un dia que no vaig poder assaborir del tot perquè va conicidir, que estrany, amb nou dissabte a CTO Barcelona. En aquesta ocasió, Dermatologia. Havien anunciat que alguns trens tornarien a la normalitat, però a Renfe no sabien res dels trens que venien de les comarques de Tarragona. No ens la vam voler jugar i vam anar-hi en cotxe per arribar puntuals abans de les 9h del mati. I és que viure fora de Barcelona, en segons quins casos, és equivalent a no existir...

Dermatologia, una assignatura increïblement extensa i complexa a la carrera, però monòtona i força assequible pel MIR. Amb prou feines me'n vaig llegir el 30% abans de la classe. I un cop allí, de professor, una cara un xic coneguda, d'algun retall de diari. Ens va explicar la derma el que va ser número 1 del MIR l'any 2004, ara resident del Clinic, un noi jove que sobtava per semblar una persona normal. Tot un tòpic fet realitat. La classe, més semblant a les de la carrera que a les que anteriorment ens havien donat a la CTO, passant molts temes per alt i centrant-se en els temes més preguntats, amb menys dosis d'humor que en dies anteriors. Malgrat això, molt correcte i seriosa. Vaig acabar amb mal de cap. Bona senyal, almenys en el meu cas...

6 hores de classe després, i un cop apagada la gana amb l'enèssim entrepà del matí, m'asseia cansat al cotxe de tornada cap a casa. I autopista avall, el sol prop de l'horitzó, taronja, cegador... El dia m'estava passant massa ràpid. Sort que en arribar a casa m'esperaven els regals dels que m'estimen i un sopar en un acollidor restaurant darrera mateix de la Catedral de Tarragona. Boníssima la Fondue. I ja en tenia 23.

Aquesta setmana vinent, la tercera setmana del meu rotatori pel servei de Pediatria, les meves primer xerrades de la Marató 2007, i Otorrino, una assignatura que no em va desagradar gens durant la carrera, resumida en manual semblant en gruix al de Derma. I una setmana menys pel nostre viatge del pont de la constitució a Istambul.

Abrigeu-vos i agafeu paraigües. Fins aviat!

Pediatria 2a part & Primer simulacre

Bona nit!

Aquests dies m'està costant mantenir el ritme. El rotatori per pediatria m'absorbeix tots els matins, i algunes tardes; per si no fos prou, porto força cansament acumulat de setmanes enrere. Això no és excusa però, per oblidar-me del blog. Cada setmana dic que procuraré escriure-hi més sovint. A veure si aquesta vegada puc complir-ho...

La setmana passada era la darrera que dedicàvem a pediatria. La matèria era poc extensa, i la vaig poder acabar abans que arribés el dissabte, i amb ell, una nova jornada de classes CTO a la Pompeu. En aquesta ocasió val a dir que les classes se'm van fer un xic més curtes que el cap de setmana anterior. Vam abordar patologies menys preguntades, amb força calma, deixant sense comentar alguns temes del manual. Això vé sent força habitual entre els diferents professors que fins ara hem tingut: molts prefereixen dedicar més temps a explicar temes essencials ara, i deixar altres temes més complexos i menys preguntats per més endavant, en segones o terceres voltes... No se'ns acumularà la feina, després? Més ben dit... No se'm acumularà?

De totes maneres, la clau d'aquest dissabte no era la segona sessió de pediatria sinó l'entrega del primer simulacre tipus MIR, un quadern més doble del que m'esperava, de 260 preguntetes de no res. I no és un exàmen MIR, sinó tipus MIR. Que quina és la diferència? El segon concepte inclou, a part de preguntes MIR antigues, preguntes disenyades per CTO altament susceptibles de sortir en propers exàmens. Aquestes, diuen, són les més abstractes i dificils.

I dilluns, armat de coratge, amb certa il·lusió quasi incomprensible, fins i tot per mi mateix, vaig fer el simulacre, el primer de molts. Em va costar 4h i 40 minuts i un mal de cap considerable acabar l'exàmen. Al vespre, em feia respecte introduir els resultats a internet per accedir a la correcció. I si no m'havia anat bé? I si no era el que m'esperava? Què era el que jo esperava?

I després de la correcció, el resultat: un numero. Per a mi, una nova, abstracta, freda i traïdora manera d'avaluar el coneixement i l'estat d'ànim d'un estudiant. Sens dubte, el primer de molts. El primer pas, amb més valor simbòlic que altra cosa.

I aquesta setmana vinent, Dermatologia. La cosa millora. Fins aviat!!

Pediatria i disbarats, 1a part

Bona nit!

Ara feia dies que no escrivia al blog, espero que em perdoneu. En ocasions el cansament acumulat m'agafa per sorpresa i em desborda. La setmana passada vaig començar a llegir-me el manual de Pediatria, no massa extens i força entenedor. La matèria, com vé sent habitual durant aquestes primeres setmanes de la 1a volta, no m'apassiona, però s'entén bé i no es fa massa pesada. La matèria sovint queda resumida en taules de diagnòstics diferencials i poca cosa més.

La classe ens la va donar un pediatra madrileny d'uns 35 anys d'edat, més seriós que els que hem tingut dies enrere, que va utilitzar molt poc per no dir gens les preguntes de classe, però que en canvi va demostrar haver donat aquella mateixa classe desenes de vegades. Quatre coses clares i alguna taula de diferencials, i ja en teniu prou que això és la primera volta. Per cert, el bon home va arribar 35m tard, per culpa de retards en el pont aeri i en l'entrada a la ciutat...

Que com vam arribar nosaltres a Barcelona? Doncs en tren. Si, teniem sed d'aventures el dissabte, de bon matí... El trajecte que habitualment es fa en aprox 1h35m actualment ara es fa en unes 2h40m aprox, havent de canviar de tren a Sant Vicenç de Calders. Mai m'hagués pogut imaginar que aquesta situació, a priori considerada excepcional i eminentment temporal, s'allargaria tant i tant. Avui llegeixo al diari que en tenim per estona, almenys fins a finals de novembre. A mi ja em molesta perdre una hora més per trajecte 1 dia a la setmana (i amb tot el que això suposa en quant a despertar-se més aviat, haver de canviar de tren, suportar la incomoditat d'un llarg trajecte amb un tren de rodalies, haver d'utilitzar el metro un cop a Barcelona, etc...). No entenc com la gent que viu a la perifèria Sud de Barcelona pot aguantar aquest calvari cada dia. Si aquest fos un pais normal, la gent ja hauria sortit al carrer a exigir solucions i s'hauria forçat la dimissió d'aquesta ministra tant espavilada que tenim. Es clar que la situació actual és el resultat de la deixadesa de molts governs anteriors que han invertit poc al nostre pais, però la gestió de les obres és pèssima i la manca de previsió i les presses són més que evidents. Tot plegat, més propi d'una república bananera que d'un pais europeu.

I ja que tinc el diari a les mans, continuo llegint. Llegeixo que avui el borbó s'ha passejat per les colònies espanyoles del nord d'Àfrica, reavivant el colonialisme més ranci i estèril. Ara que aqui se'n discuteix la seva figura va a despertar suports allà on pot; se les deu veure magres... També llegeixo la última que ha soltat en Schuster, que també déu n'hi dó. Covard.

I a partir de demà, un xic més de pediatria. El cap de setmana que vé se'ns donarà el que serà el primer simulacre de molts. Ja ens tremolen les cames. Algú assegura que treurem notes negatives. Aquesta és la última oportunitat de fer-se enrere.

Fins aviat!!

Nocions de bricolatge

Com prova tot?

Aquesta ha estat la setmana del primer fred, els esvorancs i la traumatologia. Vaig fer trauma l'any passat, a 5è de carrera, i per ser-vos sincers, mai m'ha acabat de fer el pes. Per a mi, és excessivament tècnica, i alhora, i encara que pugui semblar obvi, excessivament quirúrgica; una sofisticada combinació de materials, eines i tècniques de cirurgia, que conformen una àmplia especialitat a mig camí entre la física biomecànica i el bricolatge.

La traumatologia no és una assignatura especialment preguntada al MIR, però si que és, almenys de moment, de les més rentables: la gran majoria de les preguntes es corresponen a uns pocs temes, i es poden contestar sense massa dificultat a partir d'una sèrie de coneixements essencials, sovint no gaire més enllà de les generalitats. Això és almenys el que ens diuen a CTO. A l'hora de la veritat ja veurem si serà així de senzill... De moment, us puc dir que aquesta setmana m'havia de llegir un manual de més de 80 pàgines en 5 dies, i, òbviament, no he pogut acabar-lo. M'he centrat sobretot en el tema de fractures, molt extens i força detallista, que cal resumir i simplificar per no morir en l'intent.

I ahir dissabte, una maratoniana classe de 6 hores amb un simpàtic traumatòleg madrileny força empolainat d'uns 30 i pocs anys, orgullós de treballar amb el Dr. Cugat, que va parlar-nos de traumatologia i d'experiències personals i situacions còmiques a parts iguals. Vam riure una mica, i això va ajudar a que aquella llarga tarda de tardor passés un xic menys lentament. Entre anècdota i anècdota, ens va explicar algun consell per preparar el MIR, algunes regles a seguir, maneres d'afrontar el que ens vé al damunt, etc... Curtes frases més profitoses del que a primera vista poden semblar, dites de passada, però que procuro retenir i tenir presents. Res millor que la veu de l'experiència ara que tot just comencem.

I és que ja us vaig explicar que fins ara, a la CTO, molt bons materials i classes amb un enfoc pràctic de cara a l'examen, però nul·la atenció personalitzada, nul diàleg tranquilitzador i orientador amb aquest espantat estudiant de sisè de medicina que vé a l'academia a preparar el MIR i no sap per on començar i no com fer les coses. Es clar que tots tenim maneres diferents d'estudiar i fer les coses, però quatre consells segur que no ens farien cap mal. Ahir tot just vaig rebre un escuet e-mail de la nostra tutora, donant-se a conèixer i poc més.

I aquestes dues properes setmanes, pediatria, l'assignatura preferida per moltes. Ja us explicaré com se'm donen els nens. Fins aviat!

Ginecologia & Co, 2a part

Com va tot?

Quants tombs dóna la vida... Ahir ningú hagués donat un duro per Räikkönen i mira-te'l ara, campió del món, superant, justament, la lluita d'egos de McLaren entre l'asturià amb xolles i el fill de papá espavilat. Tota una lliçó; la avarícia trenca el sac.

Aquesta setmana ha estat una mica complicada, no he pogut escriure al blog ni tampoc dedicar molt temps a la primera volta obstètrica. Amb prou feines vaig anar llegint cinc o sis pàgines al dia... Ahir dissabte ens tocava torn de mati a la CTO... I tant de mati! Haviem de ser a les 9 allà, aixi que haviem de ser a Barcelona al menys mitja hora abans, i tenim una hora i mitja de tren, i m'havia de llevar 1 hora abans per esmorzar, canviar-me, agafar el cotxe i aparacar-lo prop de l'estació... Despertador a les 5.30h d'un dissabte, 15 mesos abans del MIR. Això és força de voluntat, i la resta son tonteries!! Sort que el tren era alli, almenys. I és que avui en dia no pots confiar ni en això...

I un cop allí, 5 hores de classe de la mà d'una resident de gine de Sant Joan de Déu, amb més voluntat que altra cosa, repassant el temari d'obstetrícia entre preguntes abstractes dissenyades per CTO. Preguntes que no han sortit ni sortiran probablement mai a l'exàmen MIR, d'enunciat llarg i resposta sovint dubtosa, que forçosament t'obliga a obrir el llibre per veure de què coi t'estan parlant. Sovint oblido que es tracta precisament d'això... La veritat és que, en aquesta ocasió, el mati se'm va fer més llarg, sobretot per la gana que tenia a les 15h quan sortiem de l'edifici de la Pompeu... I no dinariem fins vora les 16h!

A la tarda, però, ja era una altra cosa. Tombant per Barcelona, encara que només fossin 20 minuts, ara ja amb l'estómac ple i la feina feta, les coses es veuen d'una altra manera. M'agrada Barcelona. Passejar pels seus carrers és una afició que m'agradaria no perdre. Segurament d'aqui uns mesos tingui pressa per arribar a casa i obrir de nou els llibres. Això m'empeny encara més a disfrutar d'aquestes passejades amb poca llum i molta gent per plaça catalunya, la rambla i passeig de gràcia, encara que només sigui camí de l'estació de tren o de metro, o fent un cafè en qualsevol terrassa. Potser, qui sap, d'aqui poc em vegi vivint aqui. Però això ja serà una altra història...

Per cert, que al tornar, vam topar amb la incidència de Renfe a Bellvitge, i el nostre tren va donar un tomb antològic per anar a parar al Vendrell amb retard, i a rebentar de gent. Sort que vaig poder descansar una mica durant el viatge.

Fins aviat!

El primer dissabte

Hola de nou!

Que bé que van aquests caps de setmana llargs per descansar una mica de tot plegat... La setmana passada se'm va fer curta, amb prou feines vaig tenir temps de llegir i subratllar el 25% del temari de Gine&Obs, de 100 pàgines, que es suposa que hem de revisar en 2 setmanes! Així que aquesta setmana vinent promet ser una mica més intensa que l'anterior...

Dissabte començavem les classes a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, de 15 a 17.30 i de 18 a 20.30h. En la mateixa aula que el dia de la presentació, hi havia unes 60 o 70 persones. El professor de ginecologia va resultar ser un noi molt jove, que no aparentava pas ser més gran que nosaltres, resident del Clínic, que pràcticament afònic, es va estranyar que ningú ens hagués dit quins materials haviem de dur a classe per seguir les seves explicacions. La gran majoria de nosaltres duiem el manual i fulls en blanc. Alguns duien els desgloses. D'altres ho duien tot.

Resulta que la seva exposició dels principals temes de la Ginecologia estava estructurada en funció de l'ordre d'aparició de les diferents patologies en el test de 1a volta redactat per CTO de 156 preguntes. Així, pregunta per pregunta, vam anar llegint i donant la nostra opinió, mentre ell desenvolupava els temes amb l'ajuda d'un power point que, d'altra banda, no deia res que no estés al manual. Malgrat el seu discurs era entenedor, propi d'algú que comprèn bé la matèria, i no ens va clavar cap sermó, les 2h i mitja es van fer lentes. Un suspir de descans en el qual vaig engolir 2 donuts (prometo no fer-ho cap dia més), va donar pas a unes altres 2h i mitja que encara es van fer més llargues. Al sortir de l'aula, quan ja era pràcticament fosc, cansament, mal de cap, i certa sensació d'inseguretat. Estaré subratllant prou? Estaré dedicant-li poc temps? Estaran estudiant la resta?

Aquests dubtes, crec, són com el plec de preguntes test oblidades aquest dissabte sobre el meu escriptori: fruit del desconcert propi i legítim del que comença, del que s'inicia en una nova aventura, quan encara no ha rebut ni el consell ni el suport que necessita. Tant de bo això es corregeixi ben aviat.

Ginecologia & Co, 1a part

Dilluns vaig decidir-me a obrir els quaderns de la CTO per primera vegada. Segons el calendari que se'ns ha donat, la ginecologia és la primera assignatura que toca mirar-se. No és ni molt menys una de les meves preferides, però que hi farem...

Tot i tenir present en tot moment les primeres paraules que se'ns van dir l'altre dia respecte al ritme d'estudi de la primera volta ("només heu de llegir i subratllar, res d'estudiar"), el temari dels quadernets impressiona per la seva densitat. Sempre he estat un d'aquells que quan es posen a subratllar acaben amb tota la pàgina de color groc fosforito. A la CTO ho tinc molt magre: o aprenc a discriminar allò que és molt important d'allò que només és important, o acabaré per subratllar-ho pràcticament tot i la primera volta no m'haurà servit de massa. Procuro tenir un paper al costat i anar fent taules, esquemes i llistats, per si això m'ajuda a retenir quelcom, pensant també que em podrà resultar útil més endavant...

Paral·lelament, m'he introduit en el peculiar món dels desgloses, aquesta totxana de fulls blaus, prims com el paper de fumar, que contenen milers de preguntes MIR agrupades per temes i assignatures. La filosofia d'estudi, en aquest cas, és com la del carnet de conduïr: fes preguntes i més preguntes fins que et sàpigues les respostes quasi de memòria.

Tot plegat, encara em fa certa gràcia, però ja no tanta com al primer dia. Com ja he comentat, el redactat, tot i que molt ben organitzat i estructurat, és dens a més no poder, i la simple lectura i subratllat de les frases es fa, a vegades, un pèl llarg. Tinc 100 pàgines de gine & co (gine & obs, de fet) per llegir en 10 dies hàbils, i a hores d'ara ja vaig força endarrerit. El més important? Patologia mamària, sobretot maligna, seguiment de la gestació i anticoncepció.

Poc a poc i bona lletra, tant de bo la lectura relaxada d'ara agilitzi la feixuga segona volta.

Fins ben aviat!

El primer dia: El pes del MIR

Bona nit!

Avui, coincidint amb el primer dia de CTO a Barcelona, dóno el tret de sortida a aquest blog. Procuraré escriure-hi cada 1 o 2 dies, i anar-lo omplint de noticies i enllaços interessants, tinguin o no relació amb la omnipresent medicina que tant ens absorbeix. Paral·lelament, intentaré donar a conèixer el meu blog a internet, cosa gens fàcil, procurant atreure noves visites que puguin participar també en la seva creació.

Avui ha estat un dia de novetats i de presentacions. En una moderna aula de la UPF plena a rebentar on es respirava una mescla de nerviosisme i incertesa, pròpia dels que s'enfronten a quelcom desconegut sense ser-ne massa conscients, algunes cares conegudes i moltes altres de noves. Era una mica més tard de les 13.40h quan començava una breu xerrada, de poc més d'una hora de durada, on se'ns ha explicat breument els diferents materials que tindrem i l'ús que es suposa que n'hem de fer al llarg de les diferents etapes de l'estudi que s'allargarà fins el dia abans de l'examen. He anotat algunes frases i recomanacions en un paper, coses que segur que ens repetiran fins a la sacietat, però que el primer cop que es senten impressionen per la seva aparent trascendència. Una benvinguda fugaç i superficial, en la que m'adono que ningu ens mostrarà un camí més plà ni ens donarà la fórmula màgica perquè tot sigui més fàcil de digerir: serem nosaltres els que haurem de descobrir la manera d'enfrontar-nos a tot plegat.

A la sortida, i després d'una bona estona d'espera, se'ns entrega un horari de les classes d'aquesta primera volta: tots i cadascun dels dissabtes d'aqui fins el juny, o bé al matí o bé a la tarda, amb l'única excepció de setmana santa. Comencem fort! Això realment m'ha sorprès... Jo comptava que almenys el dia 8 de desembre, festiu nacional, ens deixarien tranquils. Però no. Seré a Istambul mentre els meus companys facin classe de Neuro aquell dia. Ja intentaré canviar-m'ho d'alguna manera, si és que hi ha alguna manera.

I, juntament amb el calendari, el temari de l'examen MIR, en forma de desgloses (n'investigaré la traducció exacta al català), autoevaluacions i quaderns de les diferents matèries: dues totxanes de material de 8.5 kg de pes que hem hagut d'arrastrar amb més pena que glòria de tornada a casa.

I un cop a casa, damunt la taula, un bon plec de llibrets nous a estrenar, que avui fan certa gràcia, però que caldrà mastegar, empassar i digerir poc a poc, com el dinar de Nadal, per entendre'ns. El proper cap de setmana, inaugurarem les classes amb Ginecologia i Obstetricia, que no és precisament una de les meves preferides. Per aleshores, tinc la intenció d'haver-me intentat llegir alguna cosa. Demà o dilluns obriré el material per primera vegada, ja veurem com anirà... Tant de bo comencem amb bon peu.

Una abraçada i fins la propera ocasió,

Inici del viatge

Hola!

Segurament no us conegui, i probablement vosaltres a mi tampoc, però tal vegada això sigui el més bonic de tot plegat... Portava molt temps amb ganes de començar un blog, i ara crec que és el moment perfecte. Tinc 22 anys, estudio 6è de medicina, i en pocs dies començaré a preparar l'examen MIR de l'any 2009. Estic convençut que m'esperen dies llarguíssims, nits de preocupació, força pressió i nervis, i, perquè no, també una mica d'histerisme col·lectiu; tant de bo deixar-ho escrit aqui m'ajudi a empènyer els dies més difícils i a valorar més els millors moments.

L'aventura comença el proper 6 d'octubre de 2007. Serà aquell dia quan obri oficialment el meu blog. Fins aleshores procuraré posar-lo a punt per fer-lo atractiu i útil. Fins ben aviat!