Una nit per somiar

Vaig dir-vos que totrnaria per aqui almenys un parell de cops abans de l'examen del proper 24 de gener. Començo a complir avui la meva promesa de no deixar de banda aquest racó, en una de les poques estones lliures que aquest impossible repàs final em deix...

Aquesta nit deixo enrere un any que difícilment oblidaré. Ha estat l'any en el que he acabat la carrera, i en el que ho he donat tot, al llarg de 6 mesos, en l'estudi del MIR, però també ha estat l'any en el que he viscut moments irrepetibles al costat dels que aprecio. La nit de la nostra graduació. El viatge de final de carrera a Cuba. Les tardes amb ella, procurant parlar de qualsevol cosa menys del que ens angoixa.

Estic convençut, però, que aquest any que d'aqui a poques hores començarem serà el nostre any. El MIR ja és tant aprop que costa no veure el que hi ha més enllà. Després de tantíssimes hores, després de tantes il·lusions, i alguna que altra decepció, s'acosta la hora de la veritat. A aquestes alçades crec poder-vos dir que no li tinc por. Respecte si, és clar. Però no pas por. Tant sols espero estar concentrat, ser conscient de tot el que he treballat per arribar a aquell moment, i ser capaç de demostrar-ho en cada pregunta, donant-ho tot fins al final. El que queda ara és més aviat qüestió d'actitud i de creure en un mateix que de memoritzar més i més coses.

Ja veieu, que a menys de 4 setmanes de l'examen, un es posa transcendental a la que pot. I és que avui és la nit de cap d'any. Avui és una nit per sortir i disfrutar, desconnectar i agafar aire pels pocs dies que queden, que de ben segur passaràn volant.

Si us he de ser sincer, no recordo quin desig vaig demanar l'any passat mentre m'intentava empassar els 12 grans de raïm. Enguany el desig el tinc molt clar, ara només em falta no atragantar-me amb el raïm o una cosa semblant. Voleu dir que el futur depèn d'aquest gest? No ho crec. Però jo ho intentaré, no fos cas. Qualsevol cosa, perquè la sort es sumi al meu costat en aquest tram final. És l'únic que encara em manca.

Que tingueu un molt bon any 2009. Una abraçada i fins ben aviat!

Recta final

Aquesta vegada no em repetiré, com en altres ocasions, explicant-vos que el MIR i les seves escasses estones lliures em tenen massa atrapat com per venir a aquest racó tant sovint com havia previst, com desitjaria.

Aquestes darreres setmanes han estat les més dures des que m'hi vaig posar. Les assignatures més importants han anat caient, una rere l'altra, sense quasi temps per respirar. Infeccioses, cardio, pneumo, i ara nefro. Fins i tot quan estàs davant pàgines tant i tant importants costa fer fora el cansament, espolsar la son i oblidar les ganes de sortir i assaborir una mica d'aire fresc...

En aquestes setmanes he anat acumulant temes d'aqui i allà, racons de grans assignatures que no sóc capaç de descartar però a les que tampoc tinc temps per dedicar. El meu estudi lent i pausat, dedicat, fins i tot redundant, ja us vaig dir que tenia els seus avantatges. Serà el moment el que només me'n deix veure els inconvenients. Em conec, i sé que no descansaré tranquil fins haver-los pogut estudiar. En aquest sentit, la setmana anterior a aquesta, on tocava miscel·lània, em va permetre acabar pneumo i fer-li mal a la cardio, però caldrà tornar-hi, com a infeccioses. Aquesta setmana, des de dilluns a la tarda era conscient que no podria acabar nefro. Avui és dijous i ho corroboro.

Potser és aquest un dels aspectes que més m'ha sobtat de la preparació del MIR. Tothom em deia que seria diferent a la carrera, que s'havia acabat això d'estudiar depressa i corrents, a última hora. I jo no ho veig per enlloc. Crec que d'entrada, el plamtejament no és el correcte. No se'ns pot proposar, en un calendari d'estudi, fer les glomerulonefritis en 3h d'una tarda, després d'un matí esgotador de fisiologia renal. Jo no sóc capaç de fer-ho. Tinc la sort, però, de ser-ne conscient des de fa mesos, i jugar amb altres cartes...

Aquesta és, per cert, la darrera assignatura que ens queda per estudiar. Demà a la tarda, quan tanqui el llibre com cada dia, sabré que tant sols queden 6 setmanes per l'exàmen, i que d'ara endavant tant sols tindré la oportunitat de repassar els temes més importants. Saber que queda tant poc m'encoratja a seguir donant la poca energia que em queda a aquestes alçades; el meu objectiu és encara lluny i em crec capaç de donar més, de demostrar allò que he après.

El darrer simulacre que vam fer aquest dissabte a l'acadèmia em va guanyar la partida, i això que ara feia setmanes que no ho feia. Vaig encaixar-ho bé, potser perquè es fa difícil posar-se tanta pressió a sobre. El proper serà millor, penso; a aquestes alçades, sense temps per aprendre gaire més, el millor que puc fer és mirar-me a mi mateix i intentar corregir els meus errors.

A partir d'ara, repàs, tutories i simulacres. Res més. Cel·lebro haver arribat on sóc mantenint la calma, la il·lusió i les ganes de seguir lluitant. L'exàmen és aprop, vindré aquí a escriure almenys un parell de vegades més abans d'entrar a aquella aula, i espero seguir confiant en les meves possibilitats aleshores. I si les forces em fallen, llegiré aquestes paraules, escrites un fred dijous de desembre, quan n'estava fart d'estudiar i només podia pensar en el que vindrà després.