Novembre

El temps que feia que no venia a aquest racó de pensaments i reflexió és la millor prova que ha arribat la tardor, i amb ella el fred, la pluja, la foscor a les sis de la tarda i la tercera volta a CTO.

De fet és una tercera volta a mitges, i sobretot, amb presses. Un experiment nou d'enguany que prometia força quan ens ho van explicar, però que no fa tanta gràcia quan t'hi has d'enfrontar. De fet nosaltres seguim amb la nostra 2a volta habitual, dedicant-li unes bones 7hores al dia. Aquestes setmanes anteriors hem estudiat Endocrinologia, Psiquiatria, i Estadística, per exemple. El que canvia és que, quan creus que el dia s'ha acabat (són dos quarts de set de la tarda, a fora és fosc, i estàs lògicament cansat) toca treure la pols a assignatures que ja has estudiat, de la mà d'un test de tercera volta que pretén repassar, en forma de preguntes breus, els aspectes més importants dels diferents temes.

Ja us dic que sobre paper la cosa pinta bé. Però la realitat és una altra. El cansament acumulat al llarg de tot el dia fa dificil concentrar-se en el repàs a aquelles hores de la tarda, fet que s'accentua si has de repassar ossos com la Neurologia, per exemple. Es fa estrany adonar-se de la fugacitat dels coneixements que creies haver assolit, i que amb el pas de les setmanes s'han difuminat com si res, llegint amb curiositat moltes coses que et semblen noves però que curiosament han estat escrites i resumides amb la teva lletra, fins i tot subratllades.

La meva moral, però, a aquelles hores de la tarda, ja no està per gaires històries. Ja us comentava feia algunes setmanes que em costa seguir l'apretat ritme d'estudi d'algunes setmanes, sobretot en assignatures importants, perquè sóc conscient que a major velocitat, menor capacitat de retenció d'idees a mitjà termini. Així que quan són les set de la tarda, hi ha més ganes d'acabar que d'altra cosa. Tot i així els meus repassos tampoc s'allarguen tant. Si convé deixo d'estudiar la segona volta abans, a les sis, i repasso una mica fins les vuit, hora màxima tolerable en la que dic prou. I és que podries estar-t'ho mirant i remirant hores i hores, però em convé desconnectar. Quan tota la familia és a casa, preparant el sopar, arriba la meva hora de canviar-me i sortir a la recerca d'activitat física i relacions socials. Això és especialment notable en aquesta època de l'any, quan es fa fosc a les sis de la tarda. A les vuit és negra nit, fa fred, i m'invaeix la sensació d'estar sortint de matinada...

La sensació global, però, és que els dies passen a poc a poc, i les setmanes ho fan volant. Estudiar ja s'ha convertit en una veritable rutina, amb un horari quasi automàtic i natural. Els dissabtes a CTO Barcelona es van esvaïnt i cada cop tenim l'exàmen més aprop. Aquesta setmana vinent, per exemple, es publica la llista provisional d'admesos, un tràmit sincerament poc emocionant, en el que desitjo que no se'm doni cap sorpresa. Ja veurem quina és la informació que publica el Ministerio, tot esperant que no calgui presentar-hi cap reclamació, el que seria una veritable pèrdua de temps.

Així que, com us deia, l'exàmen cada cop és més aprop. Això és així des del dia que vam començar la carrera, ho sé, però la sensació és cada vegada més especial. Ja hi ha moltes assignatures que hem estudiat i repassat, classes que no es repetiràn, simulacres que no tindrem la oportunitat de tornar a repassar. Tot i així, ens queden quatre grans assignatures per fer, que són Cardio, Pneumo, Infeccioses i Nefro, on tinc l'esperança d'esgarrapar els punts que encara em fan falta. Anem pel simulacre número 17, ens en deuen quedar 5 com a molt; és hora d'aprofitar-los per evitar sobresalts el dia de l'exàmen real.

La preparació per l'exàmen MIR no està resultant exactament com m'esperava. Convé estudiar, i molt, i de forma molt estructurada i sistemàtica, per evitar descuidar detalls, i evitar perdre's en informació innecessària. Però alhora és una constant lluita contra els alts-i-baixos d'un mateix i de l'entorn, entre els somnis i la realitat, entre la voluntat i el cansament. Hi ha dies horribles, quan véns d'un simulacre decepcionant, i t'enfrontes amb un temari dens i inabarcable. Et sents incapaç, lluny de la teva meta; creus estar fent quelcom malament, diferent de la resta. Hi ha dies en els que et sents millor, quan véns de simulacres més assequibles, i t'enfrontes a matèries més dèbils. Hi ha dies en els que, esgotat, ho engegaries tot a la merda. Lluitar contra aquesta sensació és dur, però alhora necessari. Cal seguir caminant.

Vindran ara setmanes duríssimes, com aquesta propera, on estudiarem Cardio tot repassant Digestiu. De ben segur que vindràn més simulacres hipertrofiats que em minaran la moral i em tiraran per terra els somnis. Tot i ser-ne conscient i anticipar-ho, sé que això probablement passarà. Però intentarem aguantar el temporal, seguint treballant, i creient que l'esforç del dia a dia donarà els seus fruits. No estic sol fent el camí. I els somnis s'han de perseguir...