L'hora de la veritat!

Creia que se'm faria més difícil, però al final ha estat quasi una decisió natural. Passava un minut de les quatre de la tarda d'avui divendres dia 23 de gener de 2009 quan, a 24h de l'inici de l'exàmen MIR, m'he dit a mi mateix que ja n'hi havia prou. I això que aquests dies enrere m'havia fet una llista de coses a les quals volia pegar un cop d'ull ràpid per darrera vegada el darrer dia, però no ha estat així, finalment. He posat punt i final a quasi 7 mesos d'intens estudi fent les assignatures del bloc de miscel·lània, i llegint-me l'examen de l'any passat, el qual hem tingut temps de repassar-lo de dalt a baix 25 vegades al llarg dels darrers 12 mesos.

La veritat és que si fa un temps m'haguéssiu preguntat com m'imaginava que em sentiria el dia abans del MIR us hagués assegurat que increïblement nerviós. I no és pas així. A hores d'ara em sento cansat. Molt cansat. Estic tranquil, en el sentit que sé que m'hi he esforçat moltíssim, i que els resultats que fins ara he obtingut han estat bons. Sóc conscient però, que demà he de ser capaç d'estar concentrat per poder demostrar tot el que he après. I per això necessitaré serenitat i tranquil·litat, un parell de qualitats que demà a les 16h de la tarda aniràn força cares als voltants de la UPF...

L'exàmen de demà no m'espanta, però li tinc molt de respecte. Estic desitjant veure per on em surtiran i què em preguntaran, tot esperant que sigui el més semblant possible al que m'he estudiat, i a la manera com m'ho han preguntat fins ara als 24 simulacres que hem fet a CTO. I si no és així, i si és diferent, i si em trobo amb coses que no he estudiat, confio estar concentrat i poder utilitzar aquest sentit comú MIR acumulat al llarg de tants simulacres impossibles.

A aquestes hores, com veieu, tot són bons auguris. Ara, a casa, a 24h de l'exàmen, confio molt en mi mateix i en les meves possibilitats, perquè sóc conscient de la feinada que he fet i de com m'han anat les coses fins ara. Suposo que demà això no ho veuré pas tant clar, però és inevitable. Això és al que hem vingut a jugar, i ara ja és massa tard per fer-se enrere...

I al sortir, després d'abraçar-me amb els que han aguantat al meu costat tot aquest temps, i sobretot després de veure la felicitat als ulls d'ella, a sopar i a disfrutar de la primera nit de diversió sense res a fer l'endemà al matí en molt molt de temps. I quan el cos se m'adormi al tren a trenc d'alba, tornant cap a casa, i els nervis no em deixin clucar l'ull, desitjaré amb totes les meves forces que, a l'introduïr els meus resultats a l'ordinador aquell mateix matí, la nota que surti a la pantalla reflexi, ni més ni menys, el que m'he esforçat i el que he treballat tot aquest temps. Espero poder somriure i alliberar-me de tanta tensió d'una vegada per totes, i venir aqui a explicar-vos com ha estat el nostre examen MIR.

Molta sort a tots aquells que, com jo, demà lluitareu a mort per un somni.

Fins aviat,